23 de març 2010

Les notícies de qui?

Conferència de la periodista i directora
del Diversity Center de la BBC, Sue Caro

Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual
Barcelona / 30 de novembre 2009



PDF: Baixeu-vos-la

Em dic Sue Caro i sóc Directiva de Gestió de la Diversitat a la BBC,
la cadena de televisió pública preferent del Regne Unit. Vaig
començar la meva carrera als informatius televisius treballant per
la ITN (Independent Television News) durant 12 anys, cobrint
històries com l’alliberament de Mandela i la dimissió de Margaret
Tatcher. Posteriorment, he treballat en producció, gestió i en
direcció editorial en tots els gèneres televisius i en diferents
operadors i mitjans independents.

Sempre he estat interessada en altres cultures, mirades i
perspectives i tinc moltes amistats de diferents procedències
ètniques,   en   particular  persones   d’origen  caribeny,   africà,
paquistanès i indi que viuen al Regne Unit. Als anys 80 aquest fet
era considerat molt estrany entre els col·legues de la redacció, i
per aquest motiu era el blanc de molts comentaris desagradables
obertament     racistes   i  suposades    bromes     de   companys
hipotèticament cultes, entre els quals hi havia periodistes
destacats. Aquestes actituds es reflectien en la manera en què
cobrien les notícies: sempre es referien a les persones negres i les
minories ètniques com els “altres”. Es distingia entre nosaltres i
ells, i tota la maquinària de notícies dirigia els programes
informatius    a    persones   com    nosaltres,   no   els   altres.
Inevitablement, aquesta distinció reforçava estereotips racistes
entre la població.

A més d’aquestes experiències “professionals”, he tingut – com a
conseqüència de la meva vida personal – un coneixement extens i
de primera mà de què és ser marginat pel teu color de pell o
procedència cultural. Per exemple m’he sentit dir prostituta per un
oficial de policia pel senzill fet d’anar acompanyada d’un amic
negre. En un altre to, altres membres de la meva família extensa,
extremadament multicultural m’han trucat amb urgència per
informar-me que sortia una persona negra a la televisió, un fet
excepcional fa 25 anys.

Moltes persones al Regne Unit creuen que la immigració és un
fenomen recent, quelcom que va succeir just després de la segona
guerra mundial i que bàsicament era protagonitzada per persones
que arribaven dels països que constituïen la Commonwealth –
Carib, Índia, Paquistan... – que en aquell moment era part de
l’Imperi britànic i, conseqüentment, eren ciutadans britànics.
No obstant, la immigració ha sigut sempre present entre nosaltres,
des de l’època romana. Un regiment romà explicava que el mur
d’Hadrians – que dividia les actuals Escòcia i Anglaterra – va ser
construït i protegit per soldats africans, negres, molts dels quals es
van quedar al Regne Unit.

La primera Reina Elisabeth va establir una llei que limitava el
nombre d’africans que podien estar a Anglaterra ja que
considerava que hi havia massa estrangers.
Aquests són només dos exemples històrics, però n’hi ha molts més
relacionats amb el comerç d’esclaus i el fet que el Regne Unit era
una nació de mariners. Per exemple, la comunitat somalí a Cardiff,
a Gal·les, pot dibuixar les seves arrels 200 anys enrere.
Conseqüentment, la població britànica té diversos colors, cultures i
religions.

Actualment, la població de Londres és, com a mínim, en
un 30% constituïda per minories ètniques i és visiblement diversa
ja que està formada per negres, morens i xinesos, per exemple.
El proper cens – que tindrà lloc el 2011 – s’espera que mostri que
la població negra i les minories ètniques (a partir d’aquest punt
ens hi referirem com a BME1) s’hagi incrementat d’un 8% al 2001
a un 13%. Els sectors que augmenten més ràpidament són els
procedents de minories ètniques. Aquestes persones són ciutadans
BRITÀNCS i, com a tal, són part integral de la nostra societat.
La BBC està finançada a través d’un cànon públic, que paga
tothom que té un aparell de televisió. Per tant, la BBC és conscient
de la necessitat de servir apropiadament, reflectir i representar a
TOTES les persones que han pagat el cànon, tant en termes de
programació com en el dibuix de la nostra plantilla. Aquest fet és
particularment rellevant quan parlem de l’exercici del periodisme
pròpiament dit.

En aquest sentit, s’ha progressat molt, i hi ha diverses cares,
negres o morenes que apareixen a les notícies, tant a la BBC com
en altres operadors com ITV, Channel 4 i Sky. Per exemple el
presentador de les notícies de les 6 de la BBC és Georg Alagiah,
Krishanan Guru-Murthy és a les notícies del Channel 4, Brenda
Emmaneus i Riz Lateef a Londres, entre altres. No obstant, no hi
ha espai per la complaença, la comunitat musulmana al Regne
Unit – 1.6 milions de persones segons el cens de 2001, una
comunitat que ha augmentat substancialment des de llavors – ha
sigut cada cop més marginalitzada pels mitjans des de l’11 de
setembre i ha sigut el subjecte de moltes informacions negatives i
estereotipades. No són, però els únics grups culturals que han
sigut subjecte d’aquesta  cobertura mediàtica,  els gitanos
romanesos són un altre exemple d’un grup extremadament
marginalitzat que pateix pràcticament sempre d’una cobertura
mediàtica negativa, bé sigui a la premsa escrita, a la televisió o a
la ràdio. Altres minories, particularment aquelles que són
visiblement diferents pel color de pell, poden esperar rebre una
cobertura menys objectiva.

Aquest fet succeeix perquè darrere de les càmeres, a les esferes
de presa de decisió i a les posicions de directius editorials, no hi ha
prou diversitat cultural i ètnica. Els periodistes que tenen origen de
minories sovint se’ls fa sentir que han d’ajustar-se a la “norma” i
no se’ls permet – per la lògica de la redacció – aportar l’amplitud
de la seva experiència, coneixement i perspectiva a les agències
de notícies i/o en els processos de selecció de notícies.
Les recerques de la BBC ens mostren que els joves britànics – que
són cada vegada més diversos – i els espectadors que són
persones negres d’edat avançada i procedents de minories
ètniques rebutgen els nostres informatius i es passen a altres
operadors de notícies com Al Jazeera. Es desconnecten de la
nostra agenda informativa ja que no ha canviat suficientment per
reflectir i ajustar-se a les realitats d’una societat multicultural;
estan cansats d’escoltar notícies negatives i llenguatge estereotipat
en les informacions sobre les seves comunitats i no els sorprenen
les informacions en què els periodistes no són capaços de distingir
entre una mesquita, un sikh gudwara i un temple hindú.

Trobem informacions inexactes, sensacionalistes i estereotipades
al comunicar sobre danys individuals, comunitats específiques i les
estructures socials de la pròpia societat britànica. En aquest
context, els operadors públics de notícies s’han de demanar per
qui estan fent les notícies i de qui són les notícies.
Prenguem-nos un minut per a analitzar l’exemple d’un diari
regional del Regne Unit – The Leicester Mercury – que sota la
direcció del seu editor de llavors, Nick Carter, va desenvolupar un
apropament innovador al informar sobre i per a una comunitat
multicultural.

És el sisè diari regional més llegit al Regne Unit i el més gran de
les Midlands. 400,000 persones llegeixen el diari com a mínim un
cop per setmana.

La població de Leicester està formada per més de 300,000
persones (600,000 si comptem tot el comptat de Leicestershire).
La ciutat compta amb més d’un 40% de la seva població
procedent de minories ètniques i es preveu que esdevindrà la
ciutat del Regne Unit més plural – fins el punt que la població
blanca serà la minoritària. Hindús, musulmans i cristians són
aproximadament iguals en número, hi ha una tensió mínima però
encara hi ha feina a fer per garantir la cohesió social en aquesta
localitat.

La    política del   Leicester  Mercucy    era   conduïda   per    un
desenvolupament de la consciència de la necessitat de treballar
per la cohesió; La necessitat de ser apropiat i rellevant per una ciutat
molt diversa en un comptat molt tradicional;
La influència del diari en com les persones pensen, especialment
tenint en compte que té molta audiència.
L’editor era conscient del paper central que juga el diari a la
comunitat i que no es tracta només de comentar les informacions
si no que és necessari promoure la comprensió, desenvolupar
relacions positives entre les diferents comunitats i mantenir
contactes regulars. Es tractava de fer les coses periodísticament
bé però també es tractava d’una perspectiva empresarial.

En la pràctica això volia dir:

- Cobertura positiva de les informacions
- Recerca de bones notícies
- Característiques planejades
- Primera persona – comentaris del format d’un diari personal – amb
característiques de veus diverses
- Contingut online i imprès diversificat
- No ser els portaveus de les autoritats
- Si el diari es manté desafiant, conserva la credibilitat
Nick ha identificat els passos clau necessaris per evitar cobertures
sensacionalistes, que són tan aplicables a les notícies de ràdio i
televisió com a la premsa escrita i online.
- Mai identificar per fe o minoria ètnica
- Evitar estereotipar
- No discriminar contra les minories ètniques
- Explicar les dues cares de la història
- Exposar la propaganda racista com a tal
- Utilitzar fonts estadístiques
- Tenir cura en la cobertura d’extremismes
- Ser conscient de la creació d’imatges negatives
- Trobar històries positives
- Saber de què parles
- Buscar ajuda quan sigui necessari
- Explicar perquè les coses passen
- Evitar la dicotomia “nosaltres i ells”
- Emprar fonts de minories per tots els temes
- Recordar les dones i els nens
- No donar rellevància a les males crítiques que poden rebre
- Aprendre dels tabús

Seguiu aquests passos pràctics en la vostra redacció i la resposta a
la pregunta de qui són les notícies? Serà més probablement de
tothom!

En aquest punt m’agradaria citar a un amic i col·lega, Frans
Jennekens, editor principal i membre de la cadena pública
alemanya NPS, que concentra molt bé aquests continguts. Afirma
que:

“La recerca de cada periodista hauria de ser trobar la veritat. Per
entendre els fluxes d’informació en una Europa canviant amb
diferents cultures i minories és extremadament important conèixer
el context, els fets i les opinions implicades, d’altra banda és
impossible analitzar correctament la situació.

En una societat amb diverses nacionalitats la veritat serà acolorida
per l’origen cultural de la font. Els periodistes i els editors que ho
jutgen tot des d’una única perspectiva cultural comporten, per
definició, prejudicis. En aquests casos, un nombre en augment
d’espectadors i oients no creuran en el missatge i es dirigiran a
altres fonts per trobar informació. Per assegurar la futura
independència dels mitjans és vital crear equips editorials amb una
composició que garanteixi les perspectives diverses en tots els
temes i opinions i particularment aquests relacionats amb les
minories ètniques i culturals.
Des del meu punt de vista, la diversitat és quelcom entre les
orelles. Està relacionada amb obrir la ment a altres opinions i
prendre la pròpia tenint en compte l’origen d’un mateix. És un
procés en curs que amplia la creativitat de cada periodista i
editor”.

M’agradaria mostrar un exemple – del Regne Unit – sobre els
perills de tenir una redacció monocultural. Primer mostraré un
muntatge de clips d’una notícia emesa en diferents cadenes i
seguiré amb una notícia de la mateixa història uns dies més
endavant a les notícies del vespre. Em disculpo per endavant amb
aquells que ja esteu familiaritzats amb el material Eines per a la
Diversitat i que, per tant, ja coneixeu la història.

> CDN clips: 2’10
> Clip notícies vespre 2.1 DVD: 4’55

Crec que la peça de les notícies del vespre identifica correctament
alguns errors en la cobertura, no obstant allò que no tracta també
és interessant. Per exemple, no hi ha referències al fet que les
notícies del vespre també van enfocar malament la història al
començament i hi ha reticència a acceptar que Misbah Rana era el
nom de la noia fins que la seva mare li va canviar quan es van
mudar al Regne Unit. Altres fets rellevants que no es mencionen,
són que dos persones d’origen asiàtic s’havien avançat quan la
notícia va aparèixer als mitjans per informar que coneixien bé el
pare de la Misbah, abans de tornar a Paquistan, i que havia sigut
el pilar de la comunitat local, que ell havia permès a la seva
germana casar-se amb un home que ella havia escollit – una unió
amorosa – i que no tenia sentit que ell hagués segrestat la Misbah
o l’hagués forçat a casar-se contra la seva voluntat. Perquè els
periodistes que van cobrir la notícia van decidir prescindir
d’aquests testimonis, ignorar-los completament i ni tan sols referir-
se a allò que deien? És difícil evitar concloure que tots els
periodistes havien decidit quina era la història, basant-se en les
pròpies suposicions i prejudicis, i que van tirar endavant seguint
les pistes que donaven suport a la seva perspectiva. Així és com
els periodistes haurien d’operar?

També es troba a faltar el fet que la mare de Misbah havia sigut
una musulmana que no bevia ni fumava fins que el seu matrimoni
es va trencar i, com a conseqüència, va desenvolupar un greu
problema de l’alcoholisme. Aquesta era una de les raons per les
quals, la Misbah, que va ser criada com a musulmana per part
d’ambdós pares, no volia estar amb la seva mare.
Resto a la vostra disposició per respondre a qualsevol pregunta
que pugueu tenir sobre aquest exemple (o qualsevol altre) al final
de l’exposició.

La BBC està fent grans esforços per tal de diversificar la seva
plantilla, molts dels quals són periodistes, i reconeixent que hi ha
un vincle clar entre allò que l’espectador veu a la pantalla o sent a
la ràdio i la persona que està treballant darrere les càmeres i
micròfons.

Com a conseqüència de la caiguda general dels diaris regionals, un
mètode tradicional d’entrada al món del periodisme per a aquelles
persones sense qualificacions formals i el cost elevat de realitzar
un curs de postgrau de periodisme, les persones que entren a la
professió del periodisme cada cop són menys diverses. Més d’un
95% de les persones que actualment estudien periodisme són
blanques, del sud i l’est del Regne Unit i de classe mitjana.
Hi ha un ampli ventall d’iniciatives de la BBC, enfocaments i
intervencions que busquen assegurar que hi hagi un grup
culturalment i ètnicament més divers de periodistes per contractar
ara i de cara al futur.

Estem implicant-nos per buscar convenis amb institucions
d’educació secundària i universitària per tal que ofereixin
ensenyament en periodisme, per assegurar-nos que aquestes
institucions acadèmiques entenguin que la industria els necessita
per tal de diversificar els seus estudiants. Un incentiu és que
oferim places laborals a la BBC a aquelles institucions que han fet
esforços sostinguts per tal d’atraure estudiants més diversos.
Reconeixem que aquests passos no seran suficients per satisfer les
necessitats de la BBC per desenvolupar el seu Pla d’Aprenentatge
de Periodisme (JTS2) i la Base de Talents Periodístics (JTP3), que
dirigeix la Universitat de Periodisme de la BBC. Tots dos s’han
establert amb la intenció d’augmentar la diversitat entre el Grup
de Comunicació de la BBC.

El JTS es dirigeix a candidats de diverses procedències ètniques
amb gran potencial i que tenen poca o gens formació com a
periodistes i/o experiència. El JPT té com a objectiu contractar
periodistes amb una experiència i potencials suficients a per a
competir satisfactòriament entre els rols del periodisme televisiu.

Hi ha dos clars objectius en les dues iniciatives que s’identifiquen a
l’etapa del disseny:

- Aconseguir un mínim de 20 BME/persones discapacitades
esdevinguin periodistes totalment competents a través del
pla de Base de Talents.

- Aconseguir un grup addicional de 12 o un 60% (de 20) de
persones que se’ls assegurin rols permanents a la BBC.

> Pla d’aprenentatge de periodisme

El pla ha evolucionat d’un seguit plans previs com el Mecenatge de
Notícies entre altres plans regionals. El nou Pla d’aprenentatge de
periodisme es va dissenyar per oferir un sol punt d’entrada a la
BBC, unint per primera vegada Notícies, Esport i Nacions i Regions
en un mateix esquema d’aprenentatge. El pla ofereix un període
ampli d’aprenentatge remunerat i experiència laboral amb la
voluntat de crear un gran grup d’ajudants de programa i/o de
periodistes televisius.

> El procés

El pla va ser anunciat i vam esforçar-nos per estar segurs que les
persones discapacitades i procedents de minories ètniques i
culturals, que eren els candidats potencials, veiessin l’article (a
través de la localització dels anuncis en espais especialitzats) i
eren animats a inscriure’s a través del següent comunicat:
“Prenguis l’itinerari que prenguis, volem informar-te que la BBC té
molt interès en què les nostres redaccions reflecteixin la diversitat
de les nostres audiències. Animem efusivament a tots els
candidats de diverses procedències socials i culturals a presentar-
se”

Entre totes les persones que van inscriure’s, un 75% eren blancs i
un 25% procedien d’una minoria ètnica. Les inscripcions van ser
filtrades per uns especialistes de contractació fins arribar a una
llista més curta formada per 791 candidats. La llista es va escurçar
posteriorment per parells de periodistes per acabar amb una llista
de 100. El director del Pla, posteriorment, va revisar les
inscripcions fins a reduir el nombre de candidats fins a una relació
de 60 persones i els va convidar a participar al centre d’avaluació.
Al final del procés d’avaluació al centre, un total de 21 aprenents
van començar a formar part del Pla.

Responsables dels departaments d’Informatius, Esports i de
Nacions i Regions de la BBC van ser implicats en totes les etapes
de preselecció de candidats, avaluació i entrevistes, i, en molts
casos, van esdevenir tutors d’aprenents seleccionats.
Entre els aprenents seleccionats, 10 (47,6%) eren BME i 1 (5%)
era discapacitat. A més, 13 candidats (62%) eren dones i 8 (38%)
eren homes. Les edats oscil·laven entre els 21 i 40 anys, amb la
majoria, 17 (81%) es trobaven entre els 21 i 30 anys.
Tot i que no es va fer un seguiment formal, els aprenents també
reflecteixen l’ampli ventall de classes socials.

>El programa

Els aprenents van tenir sis mesos d’aprenentatge i treball
remurenat.

La iniciació i aprenentatge van incloure:

- Introducció inicial al Festival de Notícies de la BBC.
- Dues setmanes d’aprenentatge intensiu a la Universitat de
- Periodisme de la BBC. El programa de dues setmanes era una
versió ampliada i adaptada del programa de la Fundació
de Periodisme d’una setmana.
- Sis mesos de pràctiques; quatre en ubicacions regionals
online, assumint rols de periodistes televisius en esports, a
Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord i rols similars a les notícies
de Ràdio i TV on line.
- S’oferia un tutor amb experiència als candidats.
- Després dels tres mesos de pràctiques professionals hi ha
una setmana d’aprenentatge basada en:
- Desenvolupament de la carrera professional
- Com aconseguir una feina
- Entrenament
- “cites ràpides”: connectar amb els col·legues a través
d’un grup de periodistes.

El projecte JTS ja ha canviat significativament en el seu segon
any, parcialment, com a conseqüència dels resultats de l’avaluació.
Ara s’ofereix aprenentatge a quinze aprenents en un període d’un
any, finançat pel projecte, amb la possibilitat d’ampliar el procés
un any més si compleixen satisfactòriament l’avaluació. Aquest
canvi es fa amb la voluntat d’assegurar que els candidats seran
conservats com a treballadors de la BBC. La durada del procés
d’aprenentatge, doncs, també s’ha ampliat.

Tots els 21 aprenents que van formar part del Pla van passar-lo
satisfactòriament, i tots tenen actualment algun tipus de contracte
laboral amb la BBC que detallem seguidament:
- 1 té un contracte fix assegurat (BME)
- 17 tenen contractes entre 3 mesos i 1 any de durada (7 BME)
- 3 tenen assegurat treballs puntuals i de freelance (2 BME)

> Reflexions dels aprenents

"Quan era una periodista sense qualificacions, fa 10 anys, no
considerava la BBC com a opció ja que considerava que no tenia la
classe, procedència cultural i les qualificacions acadèmiques
necessàries. Al sorgir aquesta oportunitat estava decidida a
aprofitar-la al màxim i estic orgullosa de formar part d’aquesta
organització...”

“M’ha donat la sensació que el Pla d’Aprenentatge de Periodisme
tenia molt més d’aprenentatge professional que de pràctiques
acadèmiques. He après molt en els darrers sis mesos sobretot per
fer el mateix treball que els meus col·legues que són
investigadors, periodistes televisius i periodistes directius més que
aprenents. Em va costar tres mesos d’adaptar-me, que és més
temps que pensava que necessitaria. Això em va deixar amb tres
mesos en els que realment em vaig sentir amb el control i
confiança per treballar. El meu objectiu era acabar l’aprenentatge
amb noves habilitats i coneixements i el resultat ha sobrepassat
les meves expectatives”.

> Reflexions dels Directius i Tutors

“Xxx prové de la classe obrera i ràpidament va connectar amb R1 i
l’audiència. Per això... ens va portar una perspectiva molt valuosa
fruit de la seva pròpia experiència”

“Ha portat pensaments clars a les seqüències on era rellevant, ha
destacat les necessitats de l’audiència i l’audiència potencial des de
la seva pròpia experiència”

“El valor de reclutar un grup tan divers d’aprenents de periodisme
realment em va entusiasmar quan vaig passar per una de les
sessions d’aprenentatge durant les dues primeres setmanes del
programa. S’havia demanat al grup que pensessin titulars i
històries que havien succeït el vespre anterior. Un dels participants
va suggerir una història sobre el test de ciutadania proposat per
Gordon Brown i, immediatament, el grup va començar a construir
la història. Al voltant de la meitat del grup tenien un amic íntim o
un membre de la pròpia família amb experiència directa amb el
test de ciutadania i una història per explicar sobre el seu impacte
en relació a la pròpia actitud sobre Gran Bretanya i la ciutadania
britànica. Aquest és l’enfocament directe entre la diversitat i les
audiències. Aquest grup tindrà diferents contactes, perspectives
diverses, i això tindrà un impacte en les històries que expliquen
com a periodistes de la BBC”.

“Els participants amb qui m’he trobat són periodistes excel·lents,
estan al mateix nivell que molts periodistes televisius amb
experiència amb qui he treballat a les notícies del vespre en relació
a   les    habilitats  de   contactar    amb   convidats,   redacció,
coneixements tecnològics i voluntat d’aprendre”

> Base de Talents Periodístics

El JTP va ser dissenyat per satisfer dos objectius:

- ajudar a millorar la representació de la diversitat ètnica i
social entre els periodistes
- millorar l’eficiència en el reclutament de periodistes de
televisió  tenint    una   reserva    de    candidats    avaluant
prèviament les vacants que són anunciades.

La Base de Talents periodístics funciona a partir d’un model
d’agència de contractació. Periodistes amb experiència capaços de
treballar com a periodistes televisius interessats en treballar a la
BBC són recollits en una llista d’espera. Quan sorgeixin vacants
locals, una breu llista de la base s’ofereix als editors locals que són
animats a considerar els candidats de la base entre altres
aspirants.

No obstant, hi ha una diferència molt significant entre aquest
model i el d’una agència de contractació estàndard. Aquells que
estan a la base se’ls ofereix ànim, suport i entrenament per
competir pels treballs que s’ofereixen. El responsable de la Base
ajuda a gestionar les relacions entre els membres de la base i els
departaments de la BBC en què encaixen. Per molts dels que es
troben a la Base, l’entrenament, els estímuls i els consells seran
factors fonamentals per alimentar la confiança i ajudar-los a
obtenir un treball periodístic amb la BBC.

El suport es va oferir de diverses maneres que inclouen:
- Entrenament i desenvolupament – cara a cara online
- Entrenament intensiu de les relacions 1-1, retorn i
consells amb el director de la Base
- Reflexions d’altres directius de la BBC
15 de les 16 persones que formen part de la Base han pogut
assegurar-se un treball entre el Grup Periodístic ja sigui amb
contractes fixes o continuats o bé obtenint treballs puntuals.
- Entre els 6 BME de la base 5 tenen treball fix en
contractes dins i fora de les àrees de prova i altres han
escollit feines puntuals.

El suport que ofereix la Base de Talent als participants ha
contribuït significativament a l’èxit individual. Tothom ha rebut un
entrenament adaptat a les seves necessitats, i on era possible això
era complementat amb l’oferta d’aprenentatge.
Tot el suport detallat ha sigut coordinat amb el responsable de la

> Base de Talents amb la voluntat d’ajudar els participants:

- Sentir-se amb confiança sobre la perspectiva de trobar una
feina a la BBC
- Guanyar experiència en operacions a la organització a partir
d’activitats com la recerca de feina
- Desenvolupar una xarxa de contactes
- Preparar i documentar entrevistes
- Millorar la imatge del seu perfil entre els directius amb
capacitat de contractació
- Mantenir contacte amb la BBC

Tots aquests punts que detallem són particularment rellevantment
per aquelles persones amb discapacitats o BME, que tenen menys
probabilitats que altres de ser incorporats en les xarxes informals
de la BBC.

>Reflexions dels Directius Contractadors

“...el fet que ell tingués un perfil tan bo va demostrar-me que el
procés de preselecció de la llista de la Base de talents va ser molt
estricte i rigorós. Estem molt interessats en trobar candidats de la
Base en un futur”

“Considero que la Base de Talents és una idea excel·lent. Està
portant l’ànima vital que tan necessitàvem a la BBC en termes de
talent periodístic”

“Allò que més m’agrada del projecte és que garanteix un
apropament molt rigorós en totes les formes d’exercir el
periodisme – no hi ha favoritismes al voltant d’una plataforma
particular. Els candidats han de passar per un procés de prova per
tal de demostrar les seves capacitats com a periodistes. Les
persones que es contracten a través d’aquest model han
demostrat sobradament que aprofiten les oportunitats que se’ls
ofereixen”.

>Informa de l’escola

Iniciatives com aquesta són molt necessàries, però sabem com a
resultat de diverses recerques que també necessitem intervenir en
etapes més primerenques. Molts pares provinents de minories
culturals i ètniques no consideren el periodisme i els mitjans de
comunicació com a bones professions i prefereixen que els seus
fills i filles esdevinguin doctors, advocats, banquers... A les escoles
els consells sobre les carreres professionals també són sovint
limitats i basats amb el poc coneixement que es té de les
oportunitats que ofereix el periodisme i l’ampli ventall de treballs
que ofereixen els mitjans. Combinar això amb el fet que les
persones joves es troben entre els que tenen menys probabilitats
d’escoltar o veure les notícies de la BBC podeu comprovar que
tenim problemes greus en l’aspecte de generar interès en el
periodisme en periodistes potencials.

Per tal de procurar animar als joves abans que ells prenguin
decisions sobre quines matèries estudiaran al GCDSE i al nivell A,
la BBC ha desenvolupat el projecte Informa de l’escola, un
projecte que ha cregut anualment des dels seus inicis. Més que
explicar-vos-el jo mateixa deixaré que us ho expliquin els mateixos
participants.

>Mostra del projecte Informa de l’escola

Com podeu veure doncs, la BBC està treballant intensament per
tal d’atraure un ampli ventall de diversitats entre els aspirants de
periodisme.

També tenim un projecte associat amb una comunitat molt
innovadora que hem anomenat El teu joc amb el qual potser esteu
familiaritzats. Treballem a través del futbol, la música i la dansa de
carrer    per    implicar    a   persones    joves     marginalitzades,
desafavorides i excloses.

Seguidament hi ha un breu vídeo que us mostrarà més
detalladament alguns aspecte sobre el projecte El teu joc. El
projecte de direcció El teu joc anima de manera entusiasta a altres
organitzacions d’arreu del món a utilitzar aquest model. Estic a la
vostra disposició per facilitar-vos el contacte si hi esteu interessats.

Organitza: Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual

1 comentaris:

dada xu ha dit...

louis vuitton
marc jacobs handbags
doudoune moncler
nike roshe run
burberry outlet canada
pandora jewelry
ed hardy
birkenstocks
lebron james shoes 2017
polo ralph lauren outlet
chenshanshan20170315

Publica un comentari a l'entrada